Capítol 1:
En aquest primer capítol en Tòfol presenta al seu germà i fa una mena de descripció de els altres components de la seva família. Resumidament para del seu germà Tian com a un nen dèbil, solitari i com el preferit de la seva mare. També es presenta a ell mateix com alt, fort, líder natural, graciós i el nen que les nenes miraven. En Tòfol explica la malaltia d'en Tian. També parlen de l'aixecament d'alguns militars contra la República, cosa que el seu pare, tossut i amant del seu hogar no entenia.
Capítol 2:
El segon capítol comença amb l'explicació per part de la mare als nens del que estava passant a Espanya. En el moment concret apareix el seu pare i li diu a la mare que surti de casa però no deixa als nens anar-hi. En Tòfol no fa cas als seus pares i surt a veure que està passant. Per un altre costat en Tian no pot sortir per que ha de estar al llit malgrat la seva malaltia. El que passava era que uns homes cridant i amb aparença feliç cremaven sants i marededéus davant de l'església. Els pares el van enxampar mirant tot el que succeïa i li van dir que tornés a casa ipso facto.
palabra: IPSO FACTO
Capítol 3:
El tercer capítol anomenat Una premonició que esgarrifa parla de que encara les bombes no esclataven per casa seva i l'únic era que a vegades veien com s'enduien a gent que "era molt de missa". En Tòfol i en Tian seguien qüestionant als seus pares sobre la guerra i el que això provocaria al seu païs. Passat un temps la població va canviar, gent va marxar i altre venia de llocs on la guerra ja feia temps que havia esclatat. Van arribar dos nous companys a l'escola dels bessons i en Tòfol va posar al dia al seu germà Tian sobre ells.
palabra: MISSAIRES
palabra: ESMENTAR
palabra : MAGARRUFES
paraula: GENDARME
Quinze dies després d'haver perdut la guerra, van perdre a en Sebastià. Va morir amb el castig que li van posar per intentar fugir. Però una bona notícia arriba en forma de carta. Era en Tian, estava viu i bé de salut.
Arriba l'hora de que marxin el Jofre i en Jordi. La maria i en Tòfol, després de l'acomiadament, van xerrar a la platja, a la vora del mar. Quan de sobre veuen a un home al mar. Era en Paco! Com li havia dit a en Tòfol, va intentar fugir nadant.
Arriba una carta del pare. Diu que és viu i que anirà aviat a buscar-los per anar a viure a Amèrica. La Salut li explica a en Tòfol el perquè d'aquella trobada amb en gendarme i ell només va saber dir perdó.
Van llençar el cos al mar per evitar que ningú sàpiga res. En Tòfol no veia el bon temps per enlloc. Però tot allò que estava passant, li donava peu a parlar amb la Maria, era la excusa perfecta. I ara que estaven sols, ell va decidir dir-li un : "T'estimo", sense saber quines serien les conseqüències.
palabra: MISSAIRES
Capítol 4:
Aquest capítol parla de La Carbonet, una nena nova que arriba a l'escola per haver de fugir del lloc on hi vivia per la guerra. En Tòfol per refugiar-se de la guerra i la poca atenció rebuda a casa va recurrir a una nova colla d'amics on hi va començar a conèixer a la seva Carbonet, la nena de la que s'havia enamorat. Un dels de la colla va començar a sortir amb ella però en Tòfol mai va oblidar-se de aquella noia.Capítol 5:
Els homes no ploren: El capítol comença amb un somni d'en Tòfol on hi surt la Carbonet, tot es perfecte fins que la seva mare el desperta dient que el seu pare els hi havia de dir una cosa. En Cisco, el pare de la família els hi va dir que se'n anava a fer la guerra. Els bessons es van posar molt tristos sobre tot en Tòfol ja que el seu pare semblava que li feia una mica més de cas del que li feia la seva mare. En Cisco semblava orgullós del seu fill Tòfol davant els seus amics cosa que el nen agraïa mot al seu pare. El pare sense més espera va marxar i va deixar un ambient trist i plorós a aquella casa.palabra: ESMENTAR
Capítol 6:
Aquest capítol es veu la preocupació de la família per en Cisco ja que està en el front lluitant per la seva patria. Els problemes amb el menjar van començar i ja s'hi veia una falta de aliment a Sabadell. La mare era contenta sempre que en Tòfol aconseguia patates i això el feia feliç. En Tòfol i demanava a en Tian que li llegís les cartes que enviava el pare ja que ell las llegia molt millor. Un dia que en Tòfol es va trobar amb la seva colla, incloent a la seva Carbonet, els van enxampar i van haver de correr per amagar-se. La Maria Carbonet es va trobar amb en Tòfol i ell amb intenció de protegir-la la va abraçar. Després la va acompanyar fins al portal de casa seva i ella li va agrair tot a través d'un petó a la galta que li va durar una bona temporada.palabra : MAGARRUFES
Capítol 7:
En Tòfol segueix enganxat de la Carbonet però per altre banda el seu amic Pau segueix amb ella i no para mai d'explicar coses d'ella. En Tòfol es va aficionar a fer voltes pel carrer tot sol i quan es trobava amb la Maria amb un sol adéu seu, ell ja en tenia prou. En Tian va aconsellar a en Tòfol que li expliqués els seus sentiments a la mare o els escribís però en Tòfol, ja que d'escriure ell poc, li va preguntar si li podia explicar a ell però en Tian es va quedar adormit. Després va arribar la mala notícia, la Maria marxa de Sabadell amb els seus pares per que els acusen de rojos i els busquen per tot arreu, en Tòfol es va entristir moltíssim ja que no la tornaria a veure i no s'ho podia imaginar.Capítol 8:
Aquest capítol comença amb la celebració dels tretze anys dels bessons, Tian i Tòfol. Tot va ser com el previst i en el moment de bufar les espelmes en Tòfol va demanar, òbviament a la Maria, a la seva Carbonet. Després la mare va treure el seu regal, un quadre molt bonic d'un colom blanc sobrevolant una acolorida ciutat. En Tian li va regalar un poema al seu germà i en Tòfol va anar a buscar cireres ja que era la fruita preferida del seu bessó. Quan en Tòfol va tornar es va adonar que hi havia alguna cosa que no anava bé, el metge era a casa i en Tian tossia estirat al seu llit. La mare li va dir a en Tòfol que en Tian era molt malalt i ell li va preguntar si moriria, la mare el va abraçar i prou. En Tòfol, va anar amb en Tian i li va dir: -T'estimo, Tian.Capítol 9:
Va passar Nadal, la mare es feia vella. En Tian seguia amb vida i el pare amb la seva visita li va animar a seguir endavant. Va anar a veure a la família un amic d'en Cisco, en Sebastià, els hi va dir que haurien de fugir i que ell se'ls emportaria d'allà com li havia manat en Cisco.Capítol 10:
Quinze dies després van marxar de Sabadell de camí cap a França. La mare estava preocupada per en Tian i la seva salut ja que no estava per fer viatges en aquelles condicions. Van anar a casa dels avis, a l'Empordà a passar uns dies per tornar a agafar el seu nou camí. En Tian empitjorava i van decidir deixar-lo a casa dels avis on potser tindria oportunitats de sobreviure. La Carmeta, la mare, estava molt trista per deixar abandonat a en Tian. Finalment en Tòfol es va acomiadar d'ell i en Tian li va regalar una poesia per que mai s'oblidés del seu bessó.Capítol 11:
Van marxar del mas. Fent camí es van trobar a un home amb un nen als braços que havia sentit que darrere la frontera hi havia uns camps per a refugiats on els acollirien. En Tòfol va intentar fer-se amic del nen petit però ell mai li responia fins que tots es van adonar de que el nen era mort. En Sebastià va ajudar a l'home a enterrar al seu fill.Capítol 12:
Per fi, ja hi eren. En Paco, el pare que havia perdut el seu fill, va preguntar que que farien, ja que havien arribat al lloc on se suposa que serien feliços. Van acabar a dins unes tanques de ferro, a una platja. Van decidir asseure's a la sorra i encendre una llar de foc i amb un parell de mantes donar-se calor uns als altres. La Carmeta es va posar a plorar per la pressió del moment i es va confessar a en Tòfol, plorava també, per que estava embarassada.Capítol 13:
Els dies pròxims es van dedicar a fer un habitatge. La van batejar la Mansió, sarcàsticament. El embaraç de la Carmeta només era un fet per a en Tòfol i no se li notava amb tanta peça de roba per tant ningú ho sospitava i tampoc el pare sabia res d'això. La mare a punt de enfonsar-se va ser alegrada per que va trobar a la Salut, que era amiga seva a Sabadell que ara seria un pilar molt fort en aquella platja de refugiats.Capítol 14:
La mare ja estava de set mesos i ja se li notava la panxa. Tots creien que la criatura no sobreviuria a aquell infern però la Salut sempre els animava a creure el contrari. En Tòfol ja no tenia que estar tant amb la seva mare i anava a fer passejades sol. Un dia va sentir sorolls com de baralla i va veure a un senegalès atacant a un nen, en Tòfol va anar a defensar al nen i a continuació van començar una bonica amistat entre en Tòfol, en Jordi, el nen atacat i en Jofre, el seu cosí. Quan en Tòfol va tornar a la Mansió va veure a la Salut empentant a un gendarme.paraula: GENDARME
Capítol 15:
Cada dia es sentien notícies de nens morts i la Carmeta cada vegada es preocupava més per el seu embaraç però la Salut la calmava. En Sebastià va dir que haurien de treure-la del camp en el moment del part. En Tòfol seguia quedant amb els seus amics. En Sebastià tenia el pla de nedar cap als canyissars i ho va fer aquella mateixa nit. Fins l'endemà no van tenir notícies fins que el van veure tornar amb dos gendarmes. En Tòfol i en Jordi van anar a veure que feien amb el Sebastià i el van veure en uns sots a terra on els hi castigaven despullats a passar-hi allà la nit.Capítol 16:
Va arribar la notícia de la perdua de la guerra, Franco havia guanyat. La Carmeta es preguntaba on estaria en Cisco. En Sebastià va sobreviure a la terrorífica nit pero estaba molt malalt i semblava un fantasma. En Tòfol va anar amb els seus amics a fer un volt per la platja i en Tòfol no parava de pensar en el Tian i el seu parader. Van començar a parlar del tema i van decidir escriure una carta per en Tian. De sobte en Tòfol va veure a una noia que cosia, era la Carbonet, es va posar molt content i va anar a parlar amb ella. Tots dos es van posar contentíssims i es van desfer en una abraçada.Capítol 17:
Quinze dies després d'haver perdut la guerra, van perdre a en Sebastià. Va morir amb el castig que li van posar per intentar fugir. Però una bona notícia arriba en forma de carta. Era en Tian, estava viu i bé de salut.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar